VISITA A L'URUGUAI

amb Daniel Pissano

Vaig ser a l'Uruguai per coneixer més d'aprop aquest pais abans de començar a treballar-hi.

Es un pais reialment diferent als que coneixia del continent americà.

Les sorpreses t'acompanyan al llarg dels dies que passes allà. Per una part el caracter de la gent es amable i franca i el paisatge podria correspondre a alguna àrea d'Europa.

 Ells defineixen el seu pais com a " extensión de paisaje verde y levemente ondulado". Es cert, el verd està sempre present, no hi ha zones de montanya i la població total es de uns tres milions de persones, això si mes de 25 milions de caps de bestiar.La meitat de la gent viu a Montevideo i voltants, això pot donar una idea de la buidor de la resta de territori. Conviuen els més moders cotxes amb gent que encara va a cavall o carro. Les granjes més modernes amb modus de viure de fa més d'un segle.

El menjar es fàcil d'aprendre: carn, carn a la parrilla i per acabar, més carn. Com a molt acompanyada per verdures i fruita també a la parrilla.

La beguda: Vi negre bàsicament de Tannat. Ara la major part dels cellers fan "cortes" amb altres varietats per pulir aquesta bèstia indomable que és el Tannat. La varietat blanca que tenen com a pròpia es el Torrontés, també utilitzat a l'Argentina.

Vaig passar tres dies a casa de Fabiana Bracco i la seva familia: Edison Agustin i Victòria.

Vaig coneixer el celler dels seus pares: Bracco Bosca on estam planificant una intervenció experimental amb la varietat tannat ( com no pot ser d'una altra manera).

 Fabiana és gerent d'exportació de un dels cellers insignes del país: Pisano y bona amiga nostra.

Visitar el celler de Pisano es fer el recorregut d'una familia que els seu avi va arribar de Liguria amb les mans damunt el cap i que més tard fundaria aquest celler, el fill seu, pare dels actuals gestors, va morir fa dues setmanes i el dol es palpava a totes les persones de l'organització.

Va ser una experiencia molt maca d'amistat i complicitats en la manera d'entendre aquesta nostra feina.

Gustavo es el que més directament s'aplica en les feines de celler, Eduardo, te el privilegi de viure enmig de les vinyes.

Daniel, es el que més coneixia d'anteriors trobades fa el paper de patriarca i autèntica ànima de Pisano.

Ells ens han posat a la mà l'estructura perque els nostres vins siguin present d'aquí a uns mesos a l'Uruguai.

Vull agraïr-los a tots ells i també a Fabian ( soci de Fabiana) les atencions que ens han dispensat i desitjar-lis tota la sort que esmereixen.

D'aquí vaig a Panamà a retrobar-me amb els nostres ambaixadors, amics, clients etc...

Un blog, per què?

No som partidari de fer públic les experiencies individuals.
No m'agrada mesclar la feina amb els minsos moments familiars.
No tenc cap interés perquè desconeguts facin bulla del temps que gast i com ho faig, però la nostra feina està prou mesclada amb la nostra vida i mena d'entendrer-la que fa més difícil que mai aquest blog.
La nostra feina, presentant els nostres vins, viatjant arreu, no només fa que experimentem relacions enriquidores, també la tentació de compartir-les.
M'agradaria que aquesta eina fos eficient perquè molta gent, molt bona gent es sentís gratificada amb la relació amb nosaltres. La meva intenció es fer públic la gent i organitzacions que poguem coneixer i donar la nostra visió de les seves gracies.
Vull donar compte del llenguatge, parl com a part de l'equip de les activitats productivres d'ànima negra, però ho faré des del punt de vista personal i fer-me responsable de possibles ( segures ) inexactituts que podrien perjudicar al projecte humà que vull reforçar,
També vull deixar clar abans de començar aquesta aventura la meva actitut davant de la defensa dels drets d'ús de la nostra maltractada llengua, no només per el significat que té per ella mateixa, també perquè si no entenem la nostra estructuració mental, poc podem provar de fer entenedor els nostres projectes. Tothom que me coneix sap de la meva radicalitat i també per el respecte als qui respecten, per això entendran que a n'aquest blog empri la meva única llengua ( el català) però també el castellà i l'anglès, en funció a l'inspiració del moment però més pensant que cada escrit va destinat a un sector pot ser molt definit lingísticament.
Com que la nostra tribu no pot pretendrer ser poc eficient, ja que som escasos, no podem pretendrer que si parl, per exemple d'un restaurant  de Panamà per dir un exemple, on lo que conti pot ser d'interés per la gent de la zona ho faci en català o en anglès. Provaré de fer-ho el millor possible, pero, darrera de cada escrit en la llegua que sigui, sigui curt o llarg, més afortunat o manco, en la llengua que sigui més dominada o menys, amb llenguatge més lúcid ( segurament excepcions) o més quotidià, darrera, hi ha la mateixa persona.
Som Quíber, de la tribu catalana, amb l'esperit de fer conixer la nostra innegociable mena de viure, amb tot el respecte a totes les altres tribus del planeta, inclòs les que no ens deixen cadira per seure a l'hora de fumar la pipa de la convivència.
Vull fer-me pesat a l'hora de fer saber les intencions d'aquests escrits:
Compartir les grans persones i projectes que me trob pel Món aprofitant els meus viatges de feina, d'aquesta manera si ells ( els qui són collonuts), poden aprofitar-se de mi, en el sentit de que més gent sabin de les seves virtuts mitjançant aquests escrits, jo me sentiré content.
Si per circunstàncies, les que siguin el resultat de la meva informació navegàs en sentit contrari, deman perdó per endavant i sense caducitat en el temps.

Bona nit.
Son Sostre 19 de novembre de 2010.