viernes, 19 de noviembre de 2010

Un blog, per què?

No som partidari de fer públic les experiencies individuals.
No m'agrada mesclar la feina amb els minsos moments familiars.
No tenc cap interés perquè desconeguts facin bulla del temps que gast i com ho faig, però la nostra feina està prou mesclada amb la nostra vida i mena d'entendrer-la que fa més difícil que mai aquest blog.
La nostra feina, presentant els nostres vins, viatjant arreu, no només fa que experimentem relacions enriquidores, també la tentació de compartir-les.
M'agradaria que aquesta eina fos eficient perquè molta gent, molt bona gent es sentís gratificada amb la relació amb nosaltres. La meva intenció es fer públic la gent i organitzacions que poguem coneixer i donar la nostra visió de les seves gracies.
Vull donar compte del llenguatge, parl com a part de l'equip de les activitats productivres d'ànima negra, però ho faré des del punt de vista personal i fer-me responsable de possibles ( segures ) inexactituts que podrien perjudicar al projecte humà que vull reforçar,
També vull deixar clar abans de començar aquesta aventura la meva actitut davant de la defensa dels drets d'ús de la nostra maltractada llengua, no només per el significat que té per ella mateixa, també perquè si no entenem la nostra estructuració mental, poc podem provar de fer entenedor els nostres projectes. Tothom que me coneix sap de la meva radicalitat i també per el respecte als qui respecten, per això entendran que a n'aquest blog empri la meva única llengua ( el català) però també el castellà i l'anglès, en funció a l'inspiració del moment però més pensant que cada escrit va destinat a un sector pot ser molt definit lingísticament.
Com que la nostra tribu no pot pretendrer ser poc eficient, ja que som escasos, no podem pretendrer que si parl, per exemple d'un restaurant  de Panamà per dir un exemple, on lo que conti pot ser d'interés per la gent de la zona ho faci en català o en anglès. Provaré de fer-ho el millor possible, pero, darrera de cada escrit en la llegua que sigui, sigui curt o llarg, més afortunat o manco, en la llengua que sigui més dominada o menys, amb llenguatge més lúcid ( segurament excepcions) o més quotidià, darrera, hi ha la mateixa persona.
Som Quíber, de la tribu catalana, amb l'esperit de fer conixer la nostra innegociable mena de viure, amb tot el respecte a totes les altres tribus del planeta, inclòs les que no ens deixen cadira per seure a l'hora de fumar la pipa de la convivència.
Vull fer-me pesat a l'hora de fer saber les intencions d'aquests escrits:
Compartir les grans persones i projectes que me trob pel Món aprofitant els meus viatges de feina, d'aquesta manera si ells ( els qui són collonuts), poden aprofitar-se de mi, en el sentit de que més gent sabin de les seves virtuts mitjançant aquests escrits, jo me sentiré content.
Si per circunstàncies, les que siguin el resultat de la meva informació navegàs en sentit contrari, deman perdó per endavant i sense caducitat en el temps.

Bona nit.
Son Sostre 19 de novembre de 2010.

2 comentarios:

  1. benvingut al club , escriu es estimar perque compartir es estimar aixi que si estimes escrius.

    ResponderEliminar
  2. Para mi un blog responde a un dogma fundamental postulado por uno de los tres hermanos Marx, Chico, en el film Duck Soup, al ser sorprendido por su mujer en la cama, con otra. A saber: "¿A quién vas a creer, a tus ojos o a mi? - Felicidades. Flavio.

    ResponderEliminar