final del viatge 2010, 1ª part

FI DEL VIATGE DEL 2010.

La gent  inteligent diu que es molt fácil d’expresar-se i traduïr les paraules i també els pensaments. També diuen, alguns d’ells que la diglosia  no existeix i que el que parla dues llengües es bilingüe, jo per més que m’hi esforci  no ho aconsegueixo, per tant la traducció del que vaig escriure ahir no será molt literal i te la avantatge de poder explicar el mateix des de punts de vista sentimentals distints.

Recordo fa anys que vaig trovar un personatge català a la Isola de San Pietro, a la época que navegavem per la nostra mar i no se com va ser ( jo no sabia que era català), li vaig escometre: Bon dia!!, ell passejant amb bicicleta me va repondré: Català!!!.

Pot ser una boixada pero en castellà, bon dia pot significar:

Fa un bon dia.

Te desitjo un bon dia…

Que està beníssim, més que bé,  com a salutació, però per nosaltres, els de la tribu catalana te un significat diferent, crec, vol dir:  Som aquí, es com si nosaltres quan som desplaçats fossim la  més llunyana i darrera frontera del nostre país.

Pot ser un consol, per un país on el reconeixement oficial està eclipsat per els interessos de tribus molt més fortes i més habitades, però es maco, crec,  donar-nos consol en gestos poc agressius i barats com donar-nos un Bon dia!!!.

Es a dir, mentres algú te dona el bon dia vol dir que seguim existint.

A primers d’anys vaig ser per els EUA a la zona de la costa Est, es a dir: NY, NJ; Washington, Boston, etc…m’acompanyava el bon amic C. que anomenaré “pollastre” que es el  nom que va adoptar per treballar amb mi, es un boig, de familia mesclada entre Xile,  Mallorca i Alemanya.  Es un optimista tant fort que es veía capaç de que en 15 dies un pageset de Quibia com jo pogués assimilar i a més valorar el ritme, velocitat i indigestió de la tant eficàs vida i pensament Nort Americà.  Vull agraïr-li els esforços i us juro que cada vol que faig de cap allà a dalt pensó amb tots els seus consells.

Fitxau-vos, la convivència entre dos “tipejos”que ens estimam molt i ens coneixem des de fa més de cinc o sis anys però, un vé de Son Sostre, ( Quíba)  amb uns veïns que són: pollastres, cans (gossos) , i quanque ànnera volandera, i l’altre habitant de Manthatan, on han de pagar una senyora perque li tregui el ca ( gos) per fer les feines, amb un aparell com d’astronauta per recollir les defecacions.

Ell per mi es” pollastre”, jo per ell soc “pirata”, ja ho veis, el treball acaba a vegades sent un joc de nens on ens amagem darrera de personatges i mal noms, es magnífic, espectacular.. A la someliere del Restaurant Casa Mono, la varem adoptar a la tribu i la varem batiar com a “gavina”, en fi, el que us deia, acabam a la pubertat al més minim desconcert…

A Mèxic  hi tenc un germà, si un d’aquest germanets petits que te surten pel camí i no ten dones compte de l’important que és fins que hi fas una reflexió.

El vaig coneixer de segon xeff al restaurant Brassica, ara tancat, però en aquell moment punta de llança de la cuina novedosa mexicana, amb aires internacionals i  marcat per la tendencia bostoniana el primer xeff, l’Alex, extraordinària persona i xeff. La questió es que cada vegada que el meu germanet venia una ampolla d’anima negra me contactava per correu i me contaba l’opinió del seu client a la vegada que demanava insaciablement información dels vins i tot el que els enrevoltava.

Ara el meu germanet es un dels xeffs més importants de Mèxic  (Edgar Nuñez i Magaña), no t’enfadis per descubrir-te, i una de les persones més intel·ligents que he conegut. Des que ens varem coneixer personalment , va decidir apredre a parlar en català i es va dirigir a l’Orfeó Català de Mèxic i en tres mesos va aprendre la nostra llengua, ara sorpren a cada un del seus clients catalans contestant-li en català.

Només te un vici conegut: s’ha fet el nostre importador!!!!!!

A Panamà tenc una familia, que ningú s’ofengui, però arribar allà es com sentir-se a casa, l’Oriol i la Selva son dos personatges valents i el millor de tot: desprenen humanitat per tots els costats, es molt emocionant quan estàs tan alluny de casa rebre les aferrades pel coll del seus fillets anomenant el teu nom i desitjant que quedis més dies amb ells.

Amb l’Oriol es imposible que el temps sigui suficient, ja que tenim tantes coses apassionant que compartir que ho hem de deixar quan els “roncitos” pujen al cap. La Selva es encantadora en tots els sentits, però es supera quan despertant dels “roncitos” trobes un cafetó europeu a la barra de la cuina a primera hora del matí.

A l’Oriol el coneixo gracies al altre gran amic a Panamà, l’ilustre xeff català Pere Masoliver, tota una institució al país i que te arrels estiuenques de Menorca, quan parla amb mi el "cabró" es fot a rallar menorquí.

Pot passar-me moltes coses a n’aquesta vida però una de les que mai crec que pugui oblidar es el dia que vaig coneixer el Pere.

Per un mal entés amb unes persones que li varem vendre el nostre vi, estaba enfadadíssim i quan vai entrar al seu restaurant quasi me fot dues bufetades.

Després de enraonar una estona me va enviar a la cuina per que fes un arrocet de verdura  per dinar, va ser una forma irrepetible de començar una amistad. Salut per tu, La Laura i els vostres fills Pedro i Laura!!!.

Al  Masoliver varem veure el 5-0 contra …no m’enrecordo quin equipet era, vestit de blanc i bastant xulets, be a la fi… aquest mateix dia me vaig abraçar crec que 5 vegades amb el xeff Carlos García, català veneçolà del restaurant Alto de Caracas. Una grandíssima persona i cuiner.

Abans de perdrer-me em el temps i l’espai ho deixaré i demà  o passat demà seguire amb altres amics i llocs que no vull oblidar..

Bona nit!!

FINAL DEL VIAJE 2010

Al día de hoy podemos decir que damos por finalizados los viajes comerciales del 2010.

Quiero recalcar la importancia de los mismos ya que desde el 2006 que empezamos directamente la labor de contacto y colaboración directa con nuestras “almas comerciales” nuestra humilde bodega ha cambiado en este sentido de aspecto.

En aquel entonces la actividad comercial estaba concentrada en un 70% en Mallorca y en la Península Ibérica, con una producción total de unas 120000 botellas entre todos los vinos que producíamos. La exportación mayormente en Alemania y poco más.

Nuestra producción actual es el doble de la mencionada (más o menos), que es el objetivo que buscábamos y la exportación fuera de la isla es del 85 % y estamos presentes en unos 40 países.

Nos trataban de locos por empecinarnos en la dedicación principal a las variedades autóctonas de nuestra tierra y doblemente locos por intentar hacer entender las particularidades de las mismas fuera de su territorio natural. Ahora nos hace gracia algún comentario de algún sabio vaticinando nuestro fracaso absoluto por inexpertos, por independientes, espero que el día de mañana no tenga que darles la razón.

Todo esto que modestamente pero también orgullosamente explico no es mérito solo nuestro. Tenemos la suerte de haber reunido a nuestro alrededor un grupo de profesionales y sobre todo amigos (nuestros distribuidores) que de una forma u otra han apostado por nosotros y como consecuencia por el producto de nuestro trabajo.

En algunos casos empresas consagradas a las que hemos tenido que trabajar su confianza y ganarnos su amistad para demostrarles que podemos ser negocio para ellos, en otros casos amigos con los que se apuesta con la esperanza segura de un negocio futuro. Los dos sentidos en esta dirección son igualmente importantes y cada una se alimenta de las experiencias de la otra.

Esta es nuestra suerte: a través de nuestro trabajo, tenemos la posibilidad de entender múltiples realidades a través de nuestros amigos que nos comercializan, y por supuesto intentar enriquecernos de todas ellas.

La mezcla de lo explicado anteriormente: voluntad de realizar un proyecto, búsqueda de amistad a través del trabajo y voluntad de entender algo de lo que pasa por ahí,  es lo que nos lleva a estar cerca de nuestros colaboradores y pegarnos unas severas palizas de viajes en los últimos años.

También somos conscientes de lo difícil que es vender un vino de Mallorca con variedades desconocidas por la mayoría de los consumidores, en la otra punta del Mundo, es una razón más para estar cerca de estos héroes que nos venden el producto de nuestro trabajo.

Este año hemos tenido el privilegio de ser invitados a 4 Continentes y también hubiésemos estado en África a no ser de una operación decepcionante (no crean que todo son éxitos y facilidades).

En Asia hemos estado ayudando lo que hemos podido en Japón y Australia. Ha quedado pendiente Corea, Singapur, Filipinas, Hong Kong, Nueva Zelanda e Islas Maldivas.

En Europa hemos estado en casi todos los países, sin embargo debemos visitas a Dinamarca, Finlandia, Noruega, Polonia, Chequia, Eslovaquia, Rusia.

En la Península Ibérica a través de nuestro distribuidor, Primeras Marcas, hemos trabajado con los distribuidores de Madrid, Barcelona, Girona, Valencia, Málaga, Almería, Sevilla, Rioja, Euskadi, Galicia…..

En EEUU con Winebow hemos viajado a NY por 4 veces, Boston, New Jersey, Washington, Chicago y algún otro estado que se me olvida. Queda pendiente un montón y Canadá.

En Centro América: México por 3 veces, República Dominicana, Puerto Rico y Panamá por 3 veces. Queda pendiente: Costa Rica y Honduras.

En Sud América hemos visitado Venezuela,  Perú y Uruguay, queda pendiente Chile, Paraguay.

De estas experiencias quiero compartir varias vertientes:

La proximidad para sumergirte en cada uno de los proyectos de nuestros colaboradores e intentar leer sus necesidades y la forma de asociarnos.

La riqueza de ver como en cada sitio pueden abordar un mismo objetivo de formas distintas en función de efectos colaterales a los directos del trabajo: cultura, política, etc.

La preocupación de la que no puedes escapar al ver que en cualquier rincón de este planeta existe mucha injusticia que se manifiesta de las formas más distintas y que están todas ellas manoseadas por poderes insensibles (todos los sitios!!! ).

La responsabilidad de no decepcionar a las personas, familias y entidades que creen en nuestro trabajo.

El sufrimiento de estar mucho tiempo lejos de tu familia.

Ante la impotencia y frustración real de no poder cambiar mucho en la cuestión más importante, que es la de las injusticias generalizadas, creo que es el momento por unas semanas o meses de concentrarnos en reducir al máximo la posibilidad de decepción ante nuestros amigos colaboradores.

Hay que regresar al estudio, a la concepción del proyecto global, a revisar qué es el vino y que partes de las que lo componen deben de tener preponderancia para que nuestro producto sea honesto. Hay que repasar cada una de las relaciones con la naturaleza (que también cambia por razones injustas).

También hay que regresar a la familia para agarrar fuerzas para próximas campañas (sabiendo que a veces desean que vayas unos días por ahí), hay que pensar en los amigos que enferman que por supuesto después se curan.

En fin, después de este rollo lo que quería decir es que vale mucho la pena estar y vivir cerca de todos vosotros y que nos deis la oportunidad de compartir un poco de vuestras vidas. Ahora estaba tentado de hacer una relación de nombres, pero se iban a quedar tantos fuera y lo que quiero es que todos vosotros estéis dentro.

Es tarde, mañana lo publicaré en nuestra lengua y cuando tenga un poco más de tiempo en Ingles (mi puto inglés, con perdón).

Son Sostre, (QUÍBIA), 15 de Diciembre de 2010.

Thank you very much Mr. Oshima to represent our wines in Japan and also to present Anima Negra in the Gastronomic Association in Tokio.
Als thanks for your work Ms. Nakanishi and Mr. Takenaka.

CATA VERTICAL DE ANIMA EN SDS INTERNACIONAL, PANAMA

Flavio, Gohindjit, moi, Oriol y un amigo de Oriol

Es un placer ver como los amigos se rodean de gente escepcional.

Mi amigo e importador nuestro en Panama: Oriol Serra lleva solo dos años en el país, pero en cada una de mis visitas puedo vivir la incorporación de gente de gran valor alrededor de su círculo profesional.

D. Flavio Velazquez Espino es persona y personaje, pelo blanco imponente y de una cultura poco común entre los humanos, refinado, sutil en sus comentarios y tiene el don de poetizar todo lo que toca. Ya le conocía de otras visitas al país, peró ha sido en las últimas cuando he podido apreciar estas cualidades, lo cual alegra y enriquece todas nuestras actividades que tenemos el gusto de compartir. Creo que se siente a gusto cuando hablamos de los vinos como un concepto global de lenguaje entre la tierra las plantas y el cielo y te da la sensación como si él ya supiese mucho de este concepto global aúnque aplicado a otros factores de la vida. Es un placer, repito su existencia.

Gohindjit Singh Dhaliwal, ha sido la última sorpresa. No es normal lo de este chico, Panameño de origen Indostano, con todos mis respectos, un loco loco de vinos, que casi te hace avergonzar (en teoría yo soy el profesional) de sus conocimientos y pasión. Me enorgullece que le guste el producto de nuestro trabajo y pienso no perderle de vista en la vida.

Generoso, amigable nos trajo unos vinos únicos para compartir, vinos con mucha ànima. Un zinfandel llamado Bedrock, impresionante de tirada minuscula y un pinot noir de un clon único recuperado de una viña abandonada del sur de Londres e injertado en EEUU, realmente increible.

Esta tarde nos reencontramos en la casa de otro grande entre los grandes el cheff Pere Masoliver para el lanzamiento de la campaña de Navidad de SDS.

VISITA A L'URUGUAI

amb Daniel Pissano

Vaig ser a l'Uruguai per coneixer més d'aprop aquest pais abans de començar a treballar-hi.

Es un pais reialment diferent als que coneixia del continent americà.

Les sorpreses t'acompanyan al llarg dels dies que passes allà. Per una part el caracter de la gent es amable i franca i el paisatge podria correspondre a alguna àrea d'Europa.

 Ells defineixen el seu pais com a " extensión de paisaje verde y levemente ondulado". Es cert, el verd està sempre present, no hi ha zones de montanya i la població total es de uns tres milions de persones, això si mes de 25 milions de caps de bestiar.La meitat de la gent viu a Montevideo i voltants, això pot donar una idea de la buidor de la resta de territori. Conviuen els més moders cotxes amb gent que encara va a cavall o carro. Les granjes més modernes amb modus de viure de fa més d'un segle.

El menjar es fàcil d'aprendre: carn, carn a la parrilla i per acabar, més carn. Com a molt acompanyada per verdures i fruita també a la parrilla.

La beguda: Vi negre bàsicament de Tannat. Ara la major part dels cellers fan "cortes" amb altres varietats per pulir aquesta bèstia indomable que és el Tannat. La varietat blanca que tenen com a pròpia es el Torrontés, també utilitzat a l'Argentina.

Vaig passar tres dies a casa de Fabiana Bracco i la seva familia: Edison Agustin i Victòria.

Vaig coneixer el celler dels seus pares: Bracco Bosca on estam planificant una intervenció experimental amb la varietat tannat ( com no pot ser d'una altra manera).

 Fabiana és gerent d'exportació de un dels cellers insignes del país: Pisano y bona amiga nostra.

Visitar el celler de Pisano es fer el recorregut d'una familia que els seu avi va arribar de Liguria amb les mans damunt el cap i que més tard fundaria aquest celler, el fill seu, pare dels actuals gestors, va morir fa dues setmanes i el dol es palpava a totes les persones de l'organització.

Va ser una experiencia molt maca d'amistat i complicitats en la manera d'entendre aquesta nostra feina.

Gustavo es el que més directament s'aplica en les feines de celler, Eduardo, te el privilegi de viure enmig de les vinyes.

Daniel, es el que més coneixia d'anteriors trobades fa el paper de patriarca i autèntica ànima de Pisano.

Ells ens han posat a la mà l'estructura perque els nostres vins siguin present d'aquí a uns mesos a l'Uruguai.

Vull agraïr-los a tots ells i també a Fabian ( soci de Fabiana) les atencions que ens han dispensat i desitjar-lis tota la sort que esmereixen.

D'aquí vaig a Panamà a retrobar-me amb els nostres ambaixadors, amics, clients etc...

Un blog, per què?

No som partidari de fer públic les experiencies individuals.
No m'agrada mesclar la feina amb els minsos moments familiars.
No tenc cap interés perquè desconeguts facin bulla del temps que gast i com ho faig, però la nostra feina està prou mesclada amb la nostra vida i mena d'entendrer-la que fa més difícil que mai aquest blog.
La nostra feina, presentant els nostres vins, viatjant arreu, no només fa que experimentem relacions enriquidores, també la tentació de compartir-les.
M'agradaria que aquesta eina fos eficient perquè molta gent, molt bona gent es sentís gratificada amb la relació amb nosaltres. La meva intenció es fer públic la gent i organitzacions que poguem coneixer i donar la nostra visió de les seves gracies.
Vull donar compte del llenguatge, parl com a part de l'equip de les activitats productivres d'ànima negra, però ho faré des del punt de vista personal i fer-me responsable de possibles ( segures ) inexactituts que podrien perjudicar al projecte humà que vull reforçar,
També vull deixar clar abans de començar aquesta aventura la meva actitut davant de la defensa dels drets d'ús de la nostra maltractada llengua, no només per el significat que té per ella mateixa, també perquè si no entenem la nostra estructuració mental, poc podem provar de fer entenedor els nostres projectes. Tothom que me coneix sap de la meva radicalitat i també per el respecte als qui respecten, per això entendran que a n'aquest blog empri la meva única llengua ( el català) però també el castellà i l'anglès, en funció a l'inspiració del moment però més pensant que cada escrit va destinat a un sector pot ser molt definit lingísticament.
Com que la nostra tribu no pot pretendrer ser poc eficient, ja que som escasos, no podem pretendrer que si parl, per exemple d'un restaurant  de Panamà per dir un exemple, on lo que conti pot ser d'interés per la gent de la zona ho faci en català o en anglès. Provaré de fer-ho el millor possible, pero, darrera de cada escrit en la llegua que sigui, sigui curt o llarg, més afortunat o manco, en la llengua que sigui més dominada o menys, amb llenguatge més lúcid ( segurament excepcions) o més quotidià, darrera, hi ha la mateixa persona.
Som Quíber, de la tribu catalana, amb l'esperit de fer conixer la nostra innegociable mena de viure, amb tot el respecte a totes les altres tribus del planeta, inclòs les que no ens deixen cadira per seure a l'hora de fumar la pipa de la convivència.
Vull fer-me pesat a l'hora de fer saber les intencions d'aquests escrits:
Compartir les grans persones i projectes que me trob pel Món aprofitant els meus viatges de feina, d'aquesta manera si ells ( els qui són collonuts), poden aprofitar-se de mi, en el sentit de que més gent sabin de les seves virtuts mitjançant aquests escrits, jo me sentiré content.
Si per circunstàncies, les que siguin el resultat de la meva informació navegàs en sentit contrari, deman perdó per endavant i sense caducitat en el temps.

Bona nit.
Son Sostre 19 de novembre de 2010.